Fa uns dies, coincidint que a Molins era la Fira de la Candelera, l'àvia Pilar (la meva mare), va voler-li regalar aquesta monada de trenet que es forma amb tants vagons com lletres té el nom que es vol muntar. És clar, a nosaltres ens ha quedat un tren gairebé transiberià. I aquí vé la qüestió, quan èrem a la paradeta, li vam suggerir que si li comprava els vagons A-L-E-X n'hi hauria prou. "No, Àlex no, que és nom de nen". I què vam fer nosaltres? Ajupir-nos cap a la petita i dir-li "Àlex, guapa, com estàs?" Passa el mateix amb l'àvia Míriam (la mare de la Gisela) Quan a la petita li diem cuquina, ràpidament ens diu. "No li digueu cuquina, que al final es quedarà amb aquest nom". I què fem nosaltres tot seguit?. "Cuquina, guapíssima!!!". Suposo que és per coses com aquestes que la Gisela i jo ens portem tan bé, els petits detalls en què som iguals.
Cuquina, Àlex, sigui com sigui, haurem de ser nosaltres qui decidim com li diem, no?
El tren, per cert, és preciós, i de moment ha sobreviscut al revisor més dur que hi ha per aquí, el gat Pingu o Numa Pompili, millor dit. Ah! ho veieu? nosaltres també tenim divergències en com dir-li als gats i la sol.lució és prou pràctica, per a la Gisela és Pingu i per a mi Numa Pompili, la gata es diu, segons ella, Piula i segons jo Rea Sílvia. I tots contents, al cap i a la fi, amb cap dels dos noms no ens fan cas, només quan obrim el paquet de pernil dolç, que llavors els pots dir com vulguis, vindran segur.
