Nocturn

Plou. Plou molt. Sota la mitjanit d'aquest dissabte, un dissabte qualsevol. O que sembla qualsevol però no ho és. I no ho és perque la Gisela ha sortit a sopar amb unes amigues. Mare i filla separades, cosa estranya. L'una dorm, l'altra pensa en la que dorm. I jo al mig, amb el telèfon ben a prop, no fos cas que la pallufa es despertés amb gana, o amb ganes de ser abraçada per la seva mare. I com que la mare ho sap, ha anat a sopar molt a prop d'aquí. De moment dorm, dolçament. La miro i veig tota la seva tendresa. Dins d'uns anys patirem quan ella marxi a sopar amb les amigues (o amics), i passi el temps, i ella, dins la seva eufòria, ni pensi en els pares que pateixen. Però ara dorm, i dins la seva absoluta innocència, no sap res de tot això. Aquesta és la principal diferència. Ella dorm i nosaltres, desperts, pensem en ella i ho planifiquem tot perquè no pateixi. Dins d'uns anys, nosaltres serem al llit, amb els ulls oberts, patint i desitjant sentir la clau al pany. I ella, amb els ulls també oberts, o potser mig tancats, creurà que som plàcidament dormint, com ella ara. Bona nit, princeseta....

Tiet, tieta, tietum.

Com es diu allò? Si Mahoma no va a la muntanya... Bé, ja m'enteneu. Ahir, aprofitant una reunió familiar, vam portar la pallufa a La Pobla de Lillet, on la meva germana i el seu marit tenen una preciosa casa on gaudeixen del temps d'esbarjo. Així doncs, dinar familiar. Els pares del meu cunyat es van tornar a mostrar carinyosíssims amb ella, els nadons sempre treuen la part més sensible de les persones. Els agraeixo aquesta mostra d'afecte tan sincer. I veure la meva germana fent de tieta, també és una imatge cotitzada. Jo, com a bon paparazzi, n'he portat una prova.

Anem curts de tiets.A les dificultats per coincidir amb la meva germana, s'ha d'afegir el fet que el germà de la Gisela viu a Tenerife. Suposo que deu ser per això que àvies i avi, han agafat els rols secundaris que faci falta, avis, tiets, pares, etc. A la pallufa no li falta caliu, a falta de família nombrosa, família nombrosa en afecte. Ja ens està bé.
I a més, qui ha dit que sigui necessari el vincle sanguini per a considerar-se tiet o tieta? Hi ha gent propera a nosaltres que ha mostrat tant afecte per l'Álex, que les considerem tietes de facto. Tieta Mari , tieta Noe, tieta Dúnia, tieta Raquel, tieta Horténsia, tieta Eva i la seva preciosa filla Èlia (em faria molta il.lusió tenir una foto de l'Àlex i l'Èlia juntes), la gent ens demostra afecte perquè veu l'alegria d'un nadó, o potser perquè veu que una parella tan ben avinguda com nosaltres, s'ha perpetuat. Gràcies a tots, ens feu feliços amb el vostre afecte.