Sí, dijous l'Àlex va fer dos mesos. Tot i que nosaltres en veure-la cada dia, no podem notar-ne tant els canvis, aquests són evidents. Gairebé ha doblat el seu pes i d'alçada (o potser hauria de dir de longitud, ja que no es posa dempeus) també ha fet una bona estirada. Sí, els canvis són evidents. A més, un cop superat el problema dels còlics gràcies a les màgiques mans de l'osteòpata, la pau ha tornat al seu petit món. Somriu molt més i en general la seva expressió torna a ser dolça, deixant enrere aquells dies de patiments i llàgrimes. A més , ha descobert el maravellós món del xumet. Els primers dies quan li posàvem a la boca el tenia dos segons i en veure que allò era una estafa que no li donava llet, se'n desprenia. Però a cop d'insistir-hi li ha anat agafant el gust i ara ja se'l queda de bona gana. Ella es queda més tranquil-la i nosaltres anem sentint el chuipp, chuipp fins que finalment s'adorm.
Avui però, ha descobert una cosa que em sembla que no li ha fet tanta gràcia: les vacunes. Li han punxat les dues cames en el primer dia de les vacunacions, i tot i que ha anat canviant la seva cara fins que les llàgrimes han aparegut, la cosa ha estat lleu i el drama ha durat ben poc. Tot sigui això, ara marxarem a casa l'àvia a que ens la malcriï una mica.
Aquí la teniu, torna a ser la riallera Àlex
No hay comentarios:
Publicar un comentario