La realitat comença demà

Sí, perquè el que he estat vivint aquestes dues setmanes ha estat una mena de realitat edulcorada. Demà torno a la feina. S'ha acabat això de dir que si no dormo de nit, ja dormirem al migdia. Tot i que la petita no ens està donant massa guerra, ja que es limita a fer la seva reclamació de passar per boxes cada tres hores (per canviar-li els bolquers i donar-li de menjar); vulguis o no, els horaris te'ls altera. Ara estàvem anant a dormir més tard i més tard també ens aixecàvem. I més coses, no és només el dormir més, sinò també el fet de saber que vius cada moment de la seva evolució.
Però ja ho sabem, la vida real no és això. Demà hauré de trucar per saber com està, i la Gisela em dirà que bé, que dorm, però no em treurà les ganes de veure-la i d'agafar-la, perque em regali una d'aquelles ganyotes que ens va posant i qui sap què volen dir. Segur que recordar l'Alexandra quan dorm, serà l'eina més eficient que faré servir a partir d'ara quan la despiatada activitat laboral, torni a esgarrapar-me amb les seves urpes.
Si ja tenia prou motius per esperar cada dia que arribéssin les 7 de la tarda, a partir de demà en tindré un més.
Vet aquí un parell d'imatges que hem fet aquests dies, una de les quals hem utilitzat com a felicitació de festes per a la família.