jueves, 6 de enero de 2011

Temporada alta de gemecs i plors

Doncs sí, vam viure les dues primeres setmanes una situació massa maca perquè durés molt de temps. L'Alexandra només es despertava quan necessitava menjar o ser canviada, la resta del temps dormia plàcidament. Però després d'això, coincidint amb el meu retorn a la feina, ha començat a tenir problemes per dormir. No és que una cosa estigui relacionada amb l'altra, ja que si algú té ganes de plorar per aquest motiu sóc jo; però el fet és que han coincidit en el temps. Pura casualitat.
Sembla ser que són els famosos i irreversibles còlics del nadó, un problema tan habitual com difícil de sol.lucionar. Per sort la Gisela encara té setmanes per davant per reincorporar-se a la feina i és ella qui s'encarrega de les atencions nocturnes, bé, i de les diurnes també quan jo no hi sóc. A més, hi ha una qüestió biològica que també m'impossibiltaria d'alimentar la nena, és clar.
El cas és que la Gisela, que és una persona amb un caràcter excepcional, imagineu-vos com ha de ser la cosa que fins i tot m'aguanta a mi; mostra una paciència infinita i és difícil veure-la nerviosa, de vegades el cansament la supera, però sempre té un petó a punt per calmar els esfereïdors plors de l'Àlex.
Hi ha un altre personatge en aquesta situació que m'agrada molt, i és el pediatra. Hi ha una frase que exemplifica com és: "Quan la nena sigui adolescent i surti de nit, enyorareu les nits en què plorava i no us deixava dormir". Em sembla fantàstic, és una esplèndida manera de dir-te que aquestes situacions s'han de passar i que venen a ser els primers sacrificis que haurem de patir en la nostra aventura com a pares.
Però no tot són penes, la petita Àlex està agafant pes a un ritme sensacional i la darrera setmana es va engreixar 400 grams, fet que l'ha dut a un pes de 3'300kg. o sigui, un pes habitual que ténen els nadons al nèixer. Ja la roba de talla zero no li va gran, i com que està agafant pes de forma general, ja no té aquella cara esquifida dels primers dies, la seva cara ja és rodoneta i amb unes delicioses galtes.
Amb son o desperts, és un tresor per a nosaltres.

1 comentario:

  1. Jo sólo espero tener la mitad de paciencia que tiene Gisela, un besito para los tres y gracias por el regalito nos encanta es súper gracioso!! Es que no tengo tu numero pero lo conseguiré jejejej....

    ResponderEliminar