3 mesos

Dijous l'Àlex va fer el tercer mes. Tot i que encara es manté en el percentatge baix de pes, ja fa poc més de cinc quilets, malgrat que les galtes i les cuixes diuen que aquest pes podria semblar superior. El canvi més destacat però, és l'expressió de la seva cara. Més enllà dels somriures que ens regala sovint, té un ventall de cares i expressions que li auguren un prometedor futur als escenaris. Temps dirà.
El cas és que estem en un moment de transició, ha deixat de ser un peluix amb vida i comença a ser una personeta, encara li queda moooolt trajecte, és clar, però ja comença a interactuar, malgrat que només sigui amb els seus somriures. Podria dir que està guapíssima, però d'això ja se n'encarreguen les àvies, així que només diré que comença a tenir números per a ser molt riallera, i no hi ha tresor més gran que tenir al costat una persona simpàtica.
Algun vespre encara plora, però llavors la tornem a portar a l'osteòpata i li fa una posta a punt que la torna a deixar relaxada. Diu que són petits nusos als budells propis d'un cos en creixement constant, però ni els plors són com abans ni duren tant. Tot i així, els tres ens quedem més tranquils després de visitar-lo.