Sense gairebé ni pensar-hi, resulta que ahir va ser el meu primer dia del pare. Com ja vaig comentar fa un temps, la figura del pare no va ser una cosa que jo visqués especialment, i a més, mai no he estat partidari d'aquesta mena de celebracions amb un fons més comercial que no emocional. Tret de Sant Jordi, és clar. Tot i així, ahir va ser el dia del pare, i és innegable que jo ja ho sóc. Però resulta que l'Alexandra, no sé si perquè se'n va oblidar o perquè encara no sap parlar, el fet és que no em va felicitar. Portava un disgust molt gran, sort que avui la Gisela i la seva mare, m'han obsequiat amb una sorpresa que m'ha fet molta il.lusió. I no tant perquè la sorpresa era dolça i estava boníssima, sinò perquè es notava que era una cosa preparada i executada amb la certesa que a mi em faria molta gràcia. Em coneixen bé, i ja em direu si no és per estar content...
Síiiiiiiiiiiiiiiii, són les estrelletes de la fonda, de la Riera!! Si no seguiu la sèrie de "teletres" als migdies potser no us sonin, però tant se val, oi que ténen bon aspecte? Doncs un altre dia us explicaré que bones estaven, ara mateix amb l'estòmac plé, m'és difícil trobar els adjectius.
M'ha fet tanta il.lusió que fins i tot li he perdonat a l'Alexandra que no m'hagi felicitat. I qui no li perdona a un fill un oblit? I qui pot tenir un dia agre amb una cosa tan dolça al davant? Ja arribarà el dia en què hauré de competir amb ella per menjar els postres, de moment, jo em menjo les estrelles i ella segueix amb el seu exclusiu, però pel que sembla exquisit, menú de llet materna.
No hay comentarios:
Publicar un comentario