Nocturn

Plou. Plou molt. Sota la mitjanit d'aquest dissabte, un dissabte qualsevol. O que sembla qualsevol però no ho és. I no ho és perque la Gisela ha sortit a sopar amb unes amigues. Mare i filla separades, cosa estranya. L'una dorm, l'altra pensa en la que dorm. I jo al mig, amb el telèfon ben a prop, no fos cas que la pallufa es despertés amb gana, o amb ganes de ser abraçada per la seva mare. I com que la mare ho sap, ha anat a sopar molt a prop d'aquí. De moment dorm, dolçament. La miro i veig tota la seva tendresa. Dins d'uns anys patirem quan ella marxi a sopar amb les amigues (o amics), i passi el temps, i ella, dins la seva eufòria, ni pensi en els pares que pateixen. Però ara dorm, i dins la seva absoluta innocència, no sap res de tot això. Aquesta és la principal diferència. Ella dorm i nosaltres, desperts, pensem en ella i ho planifiquem tot perquè no pateixi. Dins d'uns anys, nosaltres serem al llit, amb els ulls oberts, patint i desitjant sentir la clau al pany. I ella, amb els ulls també oberts, o potser mig tancats, creurà que som plàcidament dormint, com ella ara. Bona nit, princeseta....