Tot preparant el niuet

L'habitació ja comença a agafar forma, i perquè l'armari no sembli tan buit, l'anem omplint de roba, jeje. Seguint els consells de la matrona, en arribar a la setmana 30 d'embaràs, s'ha de tenir tot a punt per si el part s'avancés. Home, tot, tot,no ho tenim, però mica en mica ho anem preparant.
      Avui hem comprat bolquers per primera vegada a la meva vida. I sí, són cars, però fa il.lusió. Quan ja veus la panxa de la mare que va creixent, i mires la robeta o els estris que necessitaràs, ja ho vas fent amb la cara de la criatura de fons. Òbviament la cara és indefinida, i ho seguirà essent fins que no tregui el cap a aquest inhòspit món.Sobre aquest tema, sempre m'han cridat l'atenció les mares i pares que a partir de les ecografies, ja estableixen simil.lituds paternals o maternals. La meva teoria és que si s'estan fent a la clínica tres ecografies al mateix temps i s'intercanviéssin les imatges, ningú no ho notaria. Tant se val, la felicitat no ha de ser una cosa que derivi de la racionalitat, així que deixem els pares veient els nassos, llavis, o ulls directament heretats de la genètica...
       Tant la Gisela com jo som contraris a l'estereortip nen= blau cel, nena = rosa. Així que la roba que anem agafant fuig del rosa. Avui he descobert la botiga tuc-tuc, ella ja la coneixia, de fet s'està tornant en una experta en marques infantils. Fèia temps que no entrava a una botiga i m'agradava TOT el que hi vèia. Com acostuma a passar, l'ull se'n va cap a les botigues cares, però és que els conjuntets que hem estat veient eren preciosos i a sobre hi havia molta presència de color taronja, el que més ens agrada a tots dos! Hem superat l'efecte impuls i no hem comprat res... però hi tornarem segur. A més, com que la petita naixerà a finals d'any, cal no oblidar que ens trobarem molt a prop de rebaixes, és important que agafi la cultura de comprar de rebaixes des de ben petita...
        La meva mare és feliç fent els punts de creu, certament avui ens ha estat ensenyant les primeres coses que ha fet i són precioses: una vora pels llençols amb sols i llunes. Que en són de macos els motius infantils! De vegades penso que aquesta innocència infantil em segueix arrastrant 41 anys després, veig una jirafa, o un sol, o una colla de simpàtics insectes amb somriure humanitzat. i penso que seria meravellós un món com el que l'Alexandra i tots els nens petits, durant un temps creuen que és el real. Són somnis, l'univers dels sensibles, que es comença a trencar quan et diuen que els reis són els pares. És la primera gran decepció  dels nens, quina bofetada!