Una de les qüestions importants abans d'un naixement, és el nom de la criatura. Si ho penses bé, té més importància del que sembla. I no és que cregui en allò que es diu que el nom ja marca una personalitat, no, no hi crec gens. Però segons quin sigui el nom escollit, li pot facilitar o complicar les coses, en la infància especialment.
Com que de problemes amb què li escriguin bé el cognom, amb el "da Cunha" que li caurà del cel, en tindrà segur, no es tracta també de complicar-li l'existència amb el nom de pila.
Quan vam saber el sexe de la petita, i es va confirmar que era la nena que ambdós desitjàvem, vam començar a rumiar el tema del nom. Jo, que soc un enamorat de la cultura clàssica i especialmnet de la llèngua grega, tan difícil com preciosa, vaig demanar que el nom tingués un orígen grec, que n'hi ha i molts, com tantes i tantes paraules del nostre vocabulari. I vaig suggerir el nom d'Alexandra, "la que protegeix els homes". Afortunadament a la Gisela li va agradar, i en general és un nom que agrada, que té personalitat. Òbviament n'hi ha però tampoc n'abunden. A més, a mi m'agraden els noms llargs, i aquest és quadrisíl.lab. Arribat el cas, si s'ha d'utilitzar un diminutiu, serà l'esplèndidament andrògin Àlex. A mi em fa patxoca, la petita Àlex,la senyoreta Àlex. Àlex da Cunha Gil.
No hay comentarios:
Publicar un comentario