Era una tarda de primavera

Hi ha un moment a l'any en què els enemics de l'hivern, o més ben dit, els amants de la primavera, notem que el dia es comença a allargar, la temperatura puja i el teu voltant s'omple de llum. Sempre hi ha un dia a l'any en què aquest fet es fa més evident. Com diria l'autor, és el despertar de la primavera.
No seria molt lluny d'aquest moment quan la Gisela em va dir que tenia una retard en el seu període. No hi vam fer massa cas, cosa de dies. Potser hauria de dir que vaig ser jo qui no va fer massa cas a aquella situació, perquè ella, si tampoc no l'hi hagués donat importància, no hagués anat a la farmàcia aquella tarda a comprar el predictor. 
Encara no era fosc, serien quarts de nou. Ja que el tenim, doncs usem-lo, no? Endavant.
Hi ha cinc minuts a la vida que poden ser eterns, el moment predictor és un d'ells. Recordo que vam decidir no mirar-lo fins que hagués passat sobradament el temps recomenat. Si no tinc malentés, antigament aquesta mena de polígraf de l'orina, et dèia sí o no mitjançant colors: vermell era no, verd sí. Tot ha avançat, ara et diu  fins i tot les setmanes de gestació. Aviat t'indicarà el dia en què es va produïr la fecundació i potser més endavant, et farà una anàlisi de la varietat de postures que aquell dia vau executar al llit, amb un video inclós amb la repetició del moment en què la fecundació es va consumar, amb una <R> fent pampallugues a la cantonada superior esquerra de la imatge, i ja posats, un +18 a la part dreta. Bé, potser tant no. O sí...
Era una tarda de finals d'abril. Jo havia de fer els exàmens d'accés a la universitat per a majors de 25 anys, dues setmanes després. El 15 de Maig tenia el primer. La taula plena de llibres, els resums que s'acumulàven de forma desordenada i un predictor donat-nos l'enhorabona. Aquesta era la situació de la taula. I nosaltres al davant, amb cares de "òstia, la que hem liat". Hi ha qui diu que la meva cara dèia bastant més que això, com si estigués veient una pel.lícula de Hitchcock. Diuen...
Vaig tenir por que aquella situació em desconcentrés i em fes anar malament uns exàmens que havia estat preparant amb tanta dedicació.
Passat el temps, crec que més aviat, l'esperit d'aquella petita vida que s'estava formant em va ajudar, ja que vaig aconseguir un 9 de mitjana, una nota molt superior a la que jo mai no hagués pogut somiar. Tot i ser tan petita, la seva empenta em deuria ajudar.
 Era una tarda de primavera, l'època de l'any en què tota representació de vida es multiplica.