Osteopatia

Tot i que es tracta d'un tipus d'informació que pot variar en qualsevol moment, avui puc dir que l'Alexandra ha millorat els seus problemes amb els còlics, després de passar per les mans d'un osteòpata que una amiga de la Gisela ens va recomanar.
O vés a saber, potser la combinació de massatges, tovalloles calentes a l'estòmac (gràcies Eva!!), colikind receptat amb escepticisme i la visita a l'osteòpata que li va estar fent unes carinyoses "claus de judo"; tot plegat sembla que ha servit perquè estem una mica més tranquils en aquest raconet de pau de Molins de Rei. La petita dorm millor, i nosaltres estem més tranquils, perquè, tot i que sembli evitable, quan tens un nadó a casa que brama i brama, acaba alterant l'estat de pau que una llar sempre ha de tenir per poder anomenar-se com a tal.
Ara pot ser que es mantingui desperta, però no se la veu neguitosa i fins i tot, de tant en quan ens regala un somriure d'aquells que et fa pensar que el món és un bon lloc per a viure-hi. Segons ens hem informat, els nadons també s'avorreixen i que fan el que poden per reclamar la seva parcela d'atenció. Quan plora i l'agafes en braços, sembla que la seva expressió sigui de "je, je, ho he aconseguit". Sembla que tot plegat es correspon al naixement del seu esperit tafaner, vol conèixer món i des del seu llitet, no té massa perspectiva. Només cal veure la mirada d'exploradora que he pogut retratar aquest matí,..

Tard o d'hora haurem de començar a posar-li límits a la seva "dictadura domèstica". Tot arribarà, però de moment, qui pot negar-li el dret a mirar al seu voltant? I si t'ho demana amb aquests ulls?